Zapatero, la UE i l’amic Obama

Després de la Reforma Laboral, ja s’ha anunciat la retallada al Sector Públic, a les pensions,.. . en definitiva a tot allò que fonamenta l’Estat del Benestar i que ja vaig comentar fa uns mesos després de les campanyes mediàtiques de descrèdit a tot el que fos Públic.

Aquesta crisi econòmica que estem patint d’una manera molt virulenta, produïda pel liberalisme d’ideologia conservadora, especulativa i “regulada” pel lliure mercat, va començar anunciada com a crisi del capitalisme que s’havia de refundar com a solució.

La solució és la mateixa de sempre. Aturats,pensionistes, treballadors, pagesos, autònoms dependents, botiguers, petites empreses, funcionaris,... som els únics que pagarem la crisi. Una mostra més d’alienació de les classes populars envers els poderosos. I encara alguns d’aquests parlen de la “classe mitja”. Els torno a anomenar classes populars tal i com ho fèiem fa uns anys en un esforç d’actualitzar, ja que alguns consideraven anacrònics: proletariat, classe obrera, etc.

Encara recordo el comentari d’una persona que es manifestava compungida perquè havia deixat de ser milionària per l’entrada de l’euro. Era una jubilada amb un cert patrimoni producte dels esforços familiars treballant total la vida per compte d’un altre.

Les classes populars s’han de mobilitzar per donar respostes a la crisi:

- Cap retallada als drets social assolits i cap retallada a qui ho garanteix, el Sector Públic.
- Mesures que augmentin la pressió fiscal sobre els grans patrimonis i la seva successió.
- Augment de la progressivitat de l’IRPF pels ingressos més alts, dels alts càrrecs i directius privats i públics.
- Reducció de salari i dietes dels governants i dels alts càrrecs militars.
- Reducció d’ingressos de la família reial i l’església catòlica, la propietària patrimonial més important de l’Estat espanyol.
- Regulació del sistema financer i control de les activitats especulatives, frau fiscal, evasió de capitals a paradisos fiscals, etc.
- Etc.

Segur que després d’una minsa aplicació de tot l’esmentat no només no estaríem en la situació en la que ens trobem sinó que començaríem a veure indicis reals de sortida de la crisi i sent segurament més competitius.

Només en aquesta situació i condicions, les classes populars potser ens podríem plantejar el parlar de Reformes Laborals, etc.

La resposta de la UGT de Catalunya al Constitucional

El Dèficit Públic no es soluciona a costa del Sector Públic

L’Administració Pública és la garantia de prestació de serveis PÚBLICS. I ho dic amb majúscula, ja que malgrat les crítiques són la imatge de l’existència de l’Estat del Benestar, encara que molt pobre per les meves preferències.

Moltes vegades la ciutadania carrega contra els serveis públics i en reclamen més, i alhora manifesten que volen pagar menys impostos. Sincerament, en els serveis públics menys impostos suposen menys serveis i a la vegada la seva privatització. En definitiva, pagar uns serveis privats més cars que els públics, no a l’abast de tothom i de dubtosa qualitat, ja que ha quedat més que demostrat amb la crisi que patim, que lliure mercat no és sinònim de garantia de res.

La dreta i el liberalisme s’entesten en fer campanyes de descrèdit als mitjans de comunicació contra el Sector Públic i les seves treballadores i treballadors. Si comparem la nostra situació amb altres ens trobem que el percentatge de persones adultes (de 15 o més anys) que treballen en el sector públic és, en la gran majoria de països de la UE-15, major que aquest percentatge a Catalunya (8,31%) o a Espanya (9,51%). Així, a Gran Bretanya és un 14,57%, a Irlanda un 12,26%, a França un 17%, a Holanda un 16%, a Bèlgica un 16%, arribant a xifres fins i tot majors en els països escandinaus: Dinamarca un 26%, Finlàndia un 19% i Suècia un 21%, sent aquests últims països els que el prestigiós Economic Policy Institute, de Washington, inclou entre els de més èxit en l’OCDE per la seva capacitat emprenedora. Tals dades mostren que el problema existent a Catalunya i a Espanya és precisament el contrari al que aquells informes i autors assenyalaven: el sector i ocupació pública no és massa gran. Al contrari, és massa baix.

Els treballadors públics de Catalunya suposen el 3,9% de la seva població, o el que és el mateix, que cada funcionari s'ha d'ocupar de 25,6 ciutadans. La comparació amb la mitjana espanyola, on els funcionaris han de prestar servei a una mitjana de 17,7 ciutadans, posa en evidència la falta de recursos humans que pateix el sector públic català. Si ho comparem amb les Comunitats Autònomes amb més dotació de personal públic: Extremadura (11,8 ciutadans per funcionari), Castella i Lleó (14,8) i Madrid (15), Catalunya encara surt més mal parada, és a la cua d’Espanya i d’Europa.

Al Sector Públic Català no li cal congelacions ni rebaixes salarials i menys encara disminuir els seus efectius. La Societat Catalana ha de reclamar més progressivitat fiscal, que paguin més els que més tenen, persecució de l’evasió fiscal i de l’economia submergida i reduir el manteniment de Ministeris de l’Estat com Sanitat, Educació o Ciència i Innovació (competències que han estat cedides). Aquesta última si que seria un principi de federalització de l’Estat espanyol i de posar en valor els nostres impostos.

A partir d’aquí podrem començar a parlar d’optimització de la Gestió Pública.

EZKER ABERTZALEA 15 de febrer de 2010

La Izquierda Abertzale ha reunido este fin de semana a sus Asambleas Territoriales de
Araba, Bizkaia, Gipuzkoa y Nafarroa, congregando a cerca de 600 militantes
independentistas en representación de los más de 270 pueblos en los que la Izquierda
Abertzale ha realizado su proceso de debate a lo largo de los últimos meses.

Mediante la realización de estas Asambleas Territoriales la Izquierda Abertzale ha dado por concluido el debate en el que ha definido y decidido su estrategia política.
En dichas asambleas la militancia ha realizado un análisis de la situación política de Euskal Herria y se ha valorado el proceso de debate tras lo que se ha definido la planificación política de la Izquierda Abertzale para el 2010. Por ultimo, las Asambleas Territoriales han ratificado la resolución1 “Zutik Euskal Herria”, que recoge las conclusiones del debate y la apuesta política de la Izquierda Abertzale.

Los siguientes son los contenidos más destacables de dicha resolución:

1. La fase política a la que se dirige Euskal Herria es la fase del cambio político, por medio del Proceso Democrático. Es decir, una vez creadas las condiciones del
cambio, llega la hora de realizarlo. Por consiguiente, el objetivo de esa fase política es llevar a cabo este cambio político, logrando el marco democrático que ofrezca las suficientes bases para que todos los proyectos políticos sean defendibles y materializables en nuestro país. Alcanzando así una paz estable y duradera para Euskal Herria. Asumir la apuesta de materializarlo ha exigido y exige cambios también en nosotros y nosotras mismas.

2. Para la Izquierda Abertzale, la oportunidad de un cambio político verdadero, la
oportunidad de superar el ciclo actual y abrir otro democrático, se encuentra abierta
de par en par. Por lo tanto, ahora el desafío consiste en cruzar esa puerta abierta
tras décadas de lucha y trabajo y efectuar el cambio político. Hay suficientes condiciones políticas y sociales para ello.

3. Nos reiteramos en el compromiso con el uso de vías y medios exclusivamente políticos y democráticos. Son dichos medios los que hacen posible la necesaria
activación popular y la unidad de acción de las fuerzas democráticas y progresistas
del país, garantía, motor y eje de tracción de la apertura y avance del Proceso
Democrático. Proceso Democrático que debe desarrollarse en ausencia total de
violencia y sin injerencias, rigiéndose el diálogo y la negociación entre las fuerzas
políticas por los principios del Senador Mitchell.

4. Una amplia acumulación de fuerzas por medio exclusivamente de la lucha de masas,
institucional e ideológica es la base para llevar al Estado al terreno de la
confrontación libre y democrática de ideas y proyectos políticos, y poder así alcanzar un escenario donde los ciudadanos vascos libre pacifica y democráticamente
adopten las decisiones que deseen sobre su futuro.

Por todo ello, hacemos un llamamiento a la sociedad vasca y al conjunto de fuerzas
progresistas, demócratas y populares del país a, manteniendo y respetando cada uno su
historia, personalidad y ser, unamos fuerzas para hacer este proceso irreversible. Llamamos así mismo a la comunidad internacional a acompañar dicho proceso.

Estamos convencidos que en este camino y por medio del trabajo en común y la activación popular, los meses venideros nos depararán nuevos avances y escenarios que hagan este proceso irreversible.

EZKER ABERTZALEA,
2010ko otsailak 15

Qui va assassinar l'Estatut ?

He tingut la gran sort de compartir taula de cafè i tertúlia amb Manuel Ramón Alarcón, Catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat de Sevilla i referent de molts juristes progressistes, i durant la conversa va sortir el recurrent tema de la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. Realment tenia molta curiositat sobre la seva opinió i no em va defraudar.

Alarcón afirma que el millor que li podia passar al futur d’Espanya i el seu Estat de les Autonomies és que la sentència sobre l’Estatut es retardés 20 anys més ja que donaria temps suficient per a que la ciutadania espanyola així s’adonés que no passa absolutament res, que Espanya no es trenca, ni es balcanitza,... Segons el seu criteri, l’Estatut de Catalunya no és una simple Llei Orgànica sinó que forma part indestriable del Dret Constitucional espanyol i que per tant, l’Estatut del 30 de setembre s’hauria d’haver quedat tal i com estava.

Segueix dient que un cop corregit i aprovat al Parlament català, s’ha renegociat amb l’Estat, li ha passat el ribot la Comissió Constitucional de les Corts espanyoles i finalment s’ha aprovat, no li cal cap recurs de constitucionalitat, ja ha estat prou “revisat”.

Poc després d’aquesta conversa ens trobem que en el Congrés dels Diputats, en el debat d’aprovació de la LOFCA, el portaveu econòmic de CiU, Josep Sánchez Llibre, acusava al PSC, ERC i ICV d'haver “assassinat l'Estatut” amb el nou finançament.

La primera reflexió que faig en la línia de la conversa que esmentava amb aquest il·lustre jurista, la LOFCA és una llei orgànica que desenvolupa la manera de finançar el marc competencial que estableix l’Estatut. Per tant l’Estatut és cos constitucional i la LOFCA és de desenvolupament.

La segona és que qui realment va “assassinar” l’Estatut del 30 de setembre i el seu finançament va ser l’acord del seu líder, Artur Mas (CiU), amb el president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero.

Prou hipocresia, CiU es va carregar la il·lusió del poble de Catalunya que havia generat el nou Estatut.

ALGUNA COSA ES MOU A EUSKAL HERRIA

Fa mesos que corrien rumors de que alguna cosa s'estava movent a Euskal Herria i molts ens vam quedar astorats fa uns quants dies davant la imatge de la policia i la guàrdia civil entrant a la seu d'un sindicat (LAB), detenint a les persones reunides, duent-les a Madrid i escorcollant el local. Semblaven imatges d'una altra època, aquella en la que les llibertats fonamentals eren prohibides i entre elles la llibertat sindical, d'associació, de reunió, d'expressió,...

Una vegada més en Garzón omplia les portades dels diaris i vull creure que té proves per inculpar-los, però em pregunto: tothom que hi havia reunit a la seu d'un Sindicat està implicat ? aquells que han comès un "delicte" i han acomplert condemna no tenen dret a reunir-se ? On és la presumpció d’innocència ?

I per acabar-ho d’adobar les declaracions del PNB, PSE i Rubalcaba en la línia de “más de lo mismo”, per no esmentar ja les d’altres tipus PP,... Estratègicament puc arribar a entendre les del PNB per la banda abertzale i les del PSE per la banda esquerra, però de cap de les maneres les puc compartir. A qui beneficia el conflicte basc ?

Crec que qualsevol iniciativa que pugui portar la pau a Euskal Herria és positiva vingui d’on vingui. A continuació reprodueixo el document presentat dissabte passat 14 de novembre per Ezker Abertzalea tal i com l’han publicat en català (hi ha faltes d’ortografia i gramaticals però s’agraeix la iniciativa), llegiu-lo i traieu les vostres conclusions, crec que amb la major part del que es diu l’esquerra independentista catalana hi estaria d’acord:






UN PRIMER PAS PER EL PROCES DEMOCRÀTIC:
PRINCIPIS I VOLUNTAT DE LA ESQUERRA ABERTZALE

Som independentistes, homes i dones de diverses generacions que hem treballat i treballem per construir i desenvolupar un projecte d’alliberació nacional i social.

El nostre objectiu es la constitució d'un Estat propi, al considerar que es l'única forma de garantir totalment la supervivència i el desenvolupament ple del Poble Basc, en harmonia i solidaritat amb la resta de pobles d'Europa i del mon. Es el nostre legítim projecte polític, que pretenem obtenir gracies a l'adhesió majoritària de la societat basca.

L'actual ordenament jurídico-politic, que divideix el nostre territori i limita els drets dels seus ciutadans i ciutadanes, s'ha confirmat com un escenari que perpetua el conflicte polític i armat. No permet que la ciutadania basca pugui decidir sense obstacles el seu propi futur. En aquest context, s'ha prolongat molt mes enllà del que ningú voldria desitjar la situació de violència i enfrontament armat, amb els costos humans i polítics que tots i totes coneixem. Es la nostra prioritat superar aquest escenari.

Aquestes darreres tres dècades de conflicte, ens mostren un altre conclusió: som un moviment polític al que el temps a donat la raó. Així el demostren, des de aquella inicial exigència de ruptura democràtica respecte al règim franquista, el "no" del Poble Basc a la Constitució espanyola, a la OTAN o a la central nuclear de Lemoiz. Així el demostra el nostre esforç per evitar que la trampa del estatutisme es consolidés. Així ho demostra la nostra frontal oposició al capitalisme ferotge.

No ha sigut sols al terreny de l'oposició i la protesta on els i les independentistes hem guanyat batalles polítiques e ideològiques. Les propostes de solució i futur realitzades per la esquerra abertzale han quallat a molts sectors de la societat, en ocasions de forma majoritària. Les iniciatives per una solució negociada, els dissenys per assolir un marc democràtic o dinàmiques de construcció nacional, han possibilitat ineludibles avenços al procés polític basc.

Als darrers anys s'ha avançat en certes qüestions que han fet no sols desitjable sinó també possible materialitzar positivament per tota la ciutadania un canvi de cicle; al debat polític obert a la darrera dècada- que ha situat perfectament els nusos a deslligar per trobar una solució -: al treball i lluita incansables de milers de persones i sectors socials que han permès arribar fins el llindar del desitjat canvi polític veritable; així com la necessitat de deixar darrere les conseqüències pernicioses d'aquest conflicte. Un canvi de cicle que substitueix el enfrontament armat, el bloqueig i la falta d'expectativa per el diàleg, l'acord i una solució justa, estable i duradora per el país.

Amb encerts i errors, hem portat el Procés de alliberació a la fase del canvi polític. Ara, es tracta de fer aquest canvi irreversible. Materialitzar el canvi, exigeix també canvis en nosaltres mateixos. Va ser necessari una reflexió i autocrítica d'arrel, i l'estem fent.

La esquerra abertzale te ben present que no es tracta de conèixer o esperar a allò que la resta d'agents estan disposats a fer, sinó a allò que nosaltres hem de fer. La nova fase necessita de noves estratègies, de noves polítiques d'aliances i de nous instruments.

Partint de que els objectius a assolir a la nova fase son el reconeixement nacional d’ Euskal Hernia i el reconeixement del dret d'autodeterminació, per arribar al canvi,es fa indispensable una creixent acumulació de forces i portar la confrontació amb els estats al terreny on aquest estigui mes fluix, que no es un altre que el polític. Per això, la lluita de masses, institucional e ideològica, el canvi a la relació de forces i la busqueda de recolzament en el context internacional hauran de ser pilars fonamentals de la nova estratègia.

El instrument bàsic per la nova fase política es el Procés Democràtic i la seva posada en marxa, una decisió unilateral de la Esquerra Abertzale. Per el seu desenvolupament es buscaran acords bilaterals o multilaterals; amb els agents polítics bascos, amb la comunitat internacional i amb els estats per la superació del conflicte. Es a dir, el Procés Democràtic es l’aposta estratègica de la Esquerra Abertzale per guanyar el canvi polític i social.

Totes les consideracions estan sent compartides en comú a la Esquerra Abertzale en el marc del debat que s'està donant internament amb responsabilitat.. Tanmateix, mitjançant aquest debat, es pretén establir com propis per tota la seua base militant i social els següents principis, que desitgem compartir ara amb la ciutadania basca, els agents polítics, sindicals i socials del país així com amb la Comunitat Internacional:

1. La voluntat popular expressada per vies pacifiques i democràtiques, es constitueix a l'única referència del procés democràtic de solució, tant per confiar en la seva posada en marxa i el seu òptim desenvolupament, així com per assolir els acords que haurà de refrendar la mateixa ciutadania. La esquerra Abertzale, tal i com haurien de fer la resta d'agents, es compromet solemnement a respectar a cada fase del procés, les decisions que lliure, pacifica i democràticament vagin adoptant els ciutadans i les ciutadanes basques.

2. El ordenament jurídico-polític resultant a cada moment a de ser conseqüència de la voluntat popular i garantir els drets per el conjunt de els i les ciutadans i ciutadanes.
Els marcs legals vigents a cada moment, no poden ser obstacle o fre a la voluntat popular lliure i democràticament expressada, sinó que han de garantir el seu exercici.

3. Els acords a assolir al desenvolupament del procés democràtic, hauran de
respectar i regular els drets reconeguts tant a la Declaració Universal dels Drets
Humans com al Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals i el
Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, així com altres normatives internacionals concernents als Drets Humans, siguin aquests individuals o col•lectius.

4. El diàleg polític inclusiu i en igualtat de condicions, es constitueix a la principal eina per assolir acords entre les diferents sensibilitats polítiques del país. L'Esquerra Abertzale mostra la seva voluntat de formar part d'aquest diàleg.

5. Al marc del procés democràtic, el diàleg entre les forces polítiques ha de tenir com objectiu un acord polític resolutori, a refrendar per la ciutadania. El acord resultant, haurà de garantir que tots els projectes polítics puguin ser no sols defensats en igualtat de condicions, d'oportunitats i absència de tota forma de coacció o ingerència, sinó que a més a més, puguin ser materialitzats si aquest es el desig majoritari de la ciutadania basca, expressat mitjançant els procediments legals habilitats.

6. El procés democràtic ha de desenvolupar-se en absència total de violència i sense ingerències, mitjançant la utilització de vies i eines exclusivament polítics i democràtics. Partim del convenciment de que aquesta estratègia política possibilitarà avanços mitjançant el Procés Democràtic. Sud-àfrica i Irlanda son un clar exemple.

7. Reiterem el nostre compromís amb la proposta d'Anoeta. Com en ella es reitera, s'ha d'establir un procés de diàleg i acord multipartit i en igualtat de condicions entre el conjunt de forces polítiques del país, que porti a terme la consecució d'un marc democràtic per a que la ciutadania basca pugi decidir lliure i democràticament sobre el seu futur sense cap altre límit que la voluntat popular. Aquest procés, entenem que s'ha de regir pels principis del senador Mitchell.

Per un altre banda, s'ha d'establir un procés de negociació entre ETA i l'Estat espanyol que es fonamenti en la desmilitarització del país, alliberació de presos i preses polítiques basques, el retorn a casa dels exiliats i exiliades i un tractament just i equitatiu al conjunt de víctimes del conflicte.

Per tot això, ens reafirmem a la nostra posició sense reserves amb un procés polític pacífic i democràtic per lograr una democràcia inclusiva on el poble basc, lliure i sense cap intimidació, determini lliurement el seu futur.

Euskal Herria, 14 de Novembre de 2009

La RECEPTA del BANCO DE ESPAÑA

“Facilidades para salir del paro
Para el Banco de España la reforma laboral es el 85% de las reformas estructurales que necesita la economía española para garantizar un crecimiento sostenible.
La propuesta consiste básicamente en mantener la situación de los trabajadores que ahora tienen contrato fijo e indefinido y aprobar un nuevo contrato para los 4,4 millones de parados con una indemnización similar a la media que hay en la UE –tanto para los despidos procedentes como improcedentes–. Con ello se facilitaría su salida del desempleo y desaparecería la judicialización de los despidos.
El segundo punto imprescindible es que los acuerdos que pacten los trabajadores con su empresa tengan mayor valor jurídico que el convenio de sector, e incluso que las decisiones de las cúpulas patronales o sindicales. Es decir, que se facilite a cada empresa adaptarse a las condiciones del ciclo.”


Després de l’orgia de beneficis dels últims anys, el Banco de España certifica que la crisi l’hem de pagar les treballadores i els treballadors. Les empreses no han d’invertir sinó que han de mantenir el nivell de benefici o tenir simplement benefici a costa dels drets socials.
Les “perles”:

- No són millores estructurals el que volen realment sinó una “llanamente” (en llenguatge mesetari) reforma laboral.
- Com ja vaig afirmar no existeix el contracte fixe o indefinit, doncs ara volen a més que sigui gaire bé gratuït. Afegeixen que sigui similar a la mitjana de la UE, quina modernor, però no parlen de les obligacions de l’Estat i les empreses d’aquests països de formació, recol·locació i les prestacions que tenen d’atur.
- Facilitaria no només la sortida de l’atur, que és només una hipòtesi però que està per veure, sinó que també l’entrada i la judicialització desapareixerà amb inseguretat jurídica, brillant.
- Que faciliti a l’empresa adaptar-se a les condicions del cicle, bonic, molt bonic.

L’últim paràgraf cal que m’hi dediqui una mica més. Desgraciadament ha quallat el discurs individualista i interclassista de la classe mitja potenciat des dels sectors empresarials, la dreta i alguns sectors pseudo-progressistes. Però la realitat és que independentment del poder adquisitiu que tingui cadascú pel nostre esforç per compte d’un altre, com a treballadors o autònoms dependents, no hi ha distinció de classe, existeix un fet col·lectiu.
Es carreguen la negociació col·lectiva, la llibertat sindical, etc. demanant que els pactes individuals siguin jurídicament per sobre dels pactes col·lectius, volen tornar a l’Amo versus l’obrer, no hi ha pacte possible, és imposició, així maten tres ocells d’un tret, continuen l’expansió d’una cultura i discurs autoritari vestit de populisme paternalista que minvi la democràcia, augmenten la indefensió de les treballadores i els treballadors davant dels empresaris i augmenten els desequilibris socials.

No és una reforma estructural, és la ruptura de l’estructura democràtica, és la lluita de classes.