Una vegada més en Garzón omplia les portades dels diaris i vull creure que té proves per inculpar-los, però em pregunto: tothom que hi havia reunit a la seu d'un Sindicat està implicat ? aquells que han comès un "delicte" i han acomplert condemna no tenen dret a reunir-se ? On és la presumpció d’innocència ?
I per acabar-ho d’adobar les declaracions del PNB, PSE i Rubalcaba en la línia de “más de lo mismo”, per no esmentar ja les d’altres tipus PP,... Estratègicament puc arribar a entendre les del PNB per la banda abertzale i les del PSE per la banda esquerra, però de cap de les maneres les puc compartir. A qui beneficia el conflicte basc ?
Crec que qualsevol iniciativa que pugui portar la pau a Euskal Herria és positiva vingui d’on vingui. A continuació reprodueixo el document presentat dissabte passat 14 de novembre per Ezker Abertzalea tal i com l’han publicat en català (hi ha faltes d’ortografia i gramaticals però s’agraeix la iniciativa), llegiu-lo i traieu les vostres conclusions, crec que amb la major part del que es diu l’esquerra independentista catalana hi estaria d’acord:
UN PRIMER PAS PER EL PROCES DEMOCRÀTIC:
PRINCIPIS I VOLUNTAT DE LA ESQUERRA ABERTZALE
Som independentistes, homes i dones de diverses generacions que hem treballat i treballem per construir i desenvolupar un projecte d’alliberació nacional i social.
El nostre objectiu es la constitució d'un Estat propi, al considerar que es l'única forma de garantir totalment la supervivència i el desenvolupament ple del Poble Basc, en harmonia i solidaritat amb la resta de pobles d'Europa i del mon. Es el nostre legítim projecte polític, que pretenem obtenir gracies a l'adhesió majoritària de la societat basca.
L'actual ordenament jurídico-politic, que divideix el nostre territori i limita els drets dels seus ciutadans i ciutadanes, s'ha confirmat com un escenari que perpetua el conflicte polític i armat. No permet que la ciutadania basca pugui decidir sense obstacles el seu propi futur. En aquest context, s'ha prolongat molt mes enllà del que ningú voldria desitjar la situació de violència i enfrontament armat, amb els costos humans i polítics que tots i totes coneixem. Es la nostra prioritat superar aquest escenari.
Aquestes darreres tres dècades de conflicte, ens mostren un altre conclusió: som un moviment polític al que el temps a donat la raó. Així el demostren, des de aquella inicial exigència de ruptura democràtica respecte al règim franquista, el "no" del Poble Basc a la Constitució espanyola, a la OTAN o a la central nuclear de Lemoiz. Així el demostra el nostre esforç per evitar que la trampa del estatutisme es consolidés. Així ho demostra la nostra frontal oposició al capitalisme ferotge.
No ha sigut sols al terreny de l'oposició i la protesta on els i les independentistes hem guanyat batalles polítiques e ideològiques. Les propostes de solució i futur realitzades per la esquerra abertzale han quallat a molts sectors de la societat, en ocasions de forma majoritària. Les iniciatives per una solució negociada, els dissenys per assolir un marc democràtic o dinàmiques de construcció nacional, han possibilitat ineludibles avenços al procés polític basc.
Als darrers anys s'ha avançat en certes qüestions que han fet no sols desitjable sinó també possible materialitzar positivament per tota la ciutadania un canvi de cicle; al debat polític obert a la darrera dècada- que ha situat perfectament els nusos a deslligar per trobar una solució -: al treball i lluita incansables de milers de persones i sectors socials que han permès arribar fins el llindar del desitjat canvi polític veritable; així com la necessitat de deixar darrere les conseqüències pernicioses d'aquest conflicte. Un canvi de cicle que substitueix el enfrontament armat, el bloqueig i la falta d'expectativa per el diàleg, l'acord i una solució justa, estable i duradora per el país.
Amb encerts i errors, hem portat el Procés de alliberació a la fase del canvi polític. Ara, es tracta de fer aquest canvi irreversible. Materialitzar el canvi, exigeix també canvis en nosaltres mateixos. Va ser necessari una reflexió i autocrítica d'arrel, i l'estem fent.
La esquerra abertzale te ben present que no es tracta de conèixer o esperar a allò que la resta d'agents estan disposats a fer, sinó a allò que nosaltres hem de fer. La nova fase necessita de noves estratègies, de noves polítiques d'aliances i de nous instruments.
Partint de que els objectius a assolir a la nova fase son el reconeixement nacional d’ Euskal Hernia i el reconeixement del dret d'autodeterminació, per arribar al canvi,es fa indispensable una creixent acumulació de forces i portar la confrontació amb els estats al terreny on aquest estigui mes fluix, que no es un altre que el polític. Per això, la lluita de masses, institucional e ideològica, el canvi a la relació de forces i la busqueda de recolzament en el context internacional hauran de ser pilars fonamentals de la nova estratègia.
El instrument bàsic per la nova fase política es el Procés Democràtic i la seva posada en marxa, una decisió unilateral de la Esquerra Abertzale. Per el seu desenvolupament es buscaran acords bilaterals o multilaterals; amb els agents polítics bascos, amb la comunitat internacional i amb els estats per la superació del conflicte. Es a dir, el Procés Democràtic es l’aposta estratègica de la Esquerra Abertzale per guanyar el canvi polític i social.
Totes les consideracions estan sent compartides en comú a la Esquerra Abertzale en el marc del debat que s'està donant internament amb responsabilitat.. Tanmateix, mitjançant aquest debat, es pretén establir com propis per tota la seua base militant i social els següents principis, que desitgem compartir ara amb la ciutadania basca, els agents polítics, sindicals i socials del país així com amb la Comunitat Internacional:
1. La voluntat popular expressada per vies pacifiques i democràtiques, es constitueix a l'única referència del procés democràtic de solució, tant per confiar en la seva posada en marxa i el seu òptim desenvolupament, així com per assolir els acords que haurà de refrendar la mateixa ciutadania. La esquerra Abertzale, tal i com haurien de fer la resta d'agents, es compromet solemnement a respectar a cada fase del procés, les decisions que lliure, pacifica i democràticament vagin adoptant els ciutadans i les ciutadanes basques.
2. El ordenament jurídico-polític resultant a cada moment a de ser conseqüència de la voluntat popular i garantir els drets per el conjunt de els i les ciutadans i ciutadanes.
Els marcs legals vigents a cada moment, no poden ser obstacle o fre a la voluntat popular lliure i democràticament expressada, sinó que han de garantir el seu exercici.
3. Els acords a assolir al desenvolupament del procés democràtic, hauran de
respectar i regular els drets reconeguts tant a la Declaració Universal dels Drets
Humans com al Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals i el
Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, així com altres normatives internacionals concernents als Drets Humans, siguin aquests individuals o col•lectius.
4. El diàleg polític inclusiu i en igualtat de condicions, es constitueix a la principal eina per assolir acords entre les diferents sensibilitats polítiques del país. L'Esquerra Abertzale mostra la seva voluntat de formar part d'aquest diàleg.
5. Al marc del procés democràtic, el diàleg entre les forces polítiques ha de tenir com objectiu un acord polític resolutori, a refrendar per la ciutadania. El acord resultant, haurà de garantir que tots els projectes polítics puguin ser no sols defensats en igualtat de condicions, d'oportunitats i absència de tota forma de coacció o ingerència, sinó que a més a més, puguin ser materialitzats si aquest es el desig majoritari de la ciutadania basca, expressat mitjançant els procediments legals habilitats.
6. El procés democràtic ha de desenvolupar-se en absència total de violència i sense ingerències, mitjançant la utilització de vies i eines exclusivament polítics i democràtics. Partim del convenciment de que aquesta estratègia política possibilitarà avanços mitjançant el Procés Democràtic. Sud-àfrica i Irlanda son un clar exemple.
7. Reiterem el nostre compromís amb la proposta d'Anoeta. Com en ella es reitera, s'ha d'establir un procés de diàleg i acord multipartit i en igualtat de condicions entre el conjunt de forces polítiques del país, que porti a terme la consecució d'un marc democràtic per a que la ciutadania basca pugi decidir lliure i democràticament sobre el seu futur sense cap altre límit que la voluntat popular. Aquest procés, entenem que s'ha de regir pels principis del senador Mitchell.
Per un altre banda, s'ha d'establir un procés de negociació entre ETA i l'Estat espanyol que es fonamenti en la desmilitarització del país, alliberació de presos i preses polítiques basques, el retorn a casa dels exiliats i exiliades i un tractament just i equitatiu al conjunt de víctimes del conflicte.
Per tot això, ens reafirmem a la nostra posició sense reserves amb un procés polític pacífic i democràtic per lograr una democràcia inclusiva on el poble basc, lliure i sense cap intimidació, determini lliurement el seu futur.
Euskal Herria, 14 de Novembre de 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada