divendres, 25 de març del 2011

JOAN LAPORTA REPRESENTA L’ESQUERRA NACIONAL ?

Avui es celebra el Congrés de la Federació de Barcelona d’Esquerra en el que s’ha d’aprovar la candidatura a les eleccions municipals. Una candidatura en la que dels cinc primers noms, dos són d’Esquerra (Jordi Portabella i Ester Capella), dos de Democràcia Catalana (Joan Laporta i Anna Arqué) i un de Reagrupament (Ignasi Planas). Una candidatura a on el partit fantasma de Joan Laporta té una presència que pot resultar, com a mínim, desproporcionada pel que representa.

I el problema és aquest: què representa ? Unitat, transversalitat,... de què? Amb tot el respecte cap a Joan Laporta, fins ara la seva participació en política és, si més no, esperpèntica i la seva experiència política anterior, ho deixaré en dubtosa.
Joan Laporta va participar en la construcció del Partit per la Independència (PI) d’Àngel Colom i Pilar Rahola, mentre a Esquerra iniciàvem el camí de la construcció de l’Esquerra Nacional. I ja sabem a on van acabar aquests dos personatges, el primer totalment integrat a Convergència i la segona com a “biògrafa off the record” de l’actual President de la Generalitat, Artur Mas.

Esquerra ha comès molts errors en el govern tripartit, però el més gran ha estat renunciar a l’obra de govern, legislativa i executiva, no gestionant el debat intern i no construir paral•lelament espais més amplis d’esquerres i sobiranistes. Hem passat de culpabilitzar a la societat de no entendre les nostres raons per haver format part del primer govern d’esquerres després de la República, sense pensar que com a mínim no les hem sabut o no les hem volgut transmetre, a buscar fitxatges mediàtics sense cap contingut social.

Si Esquerra vol continuar construint l’Esquerra Nacional no serà mitjançant la transversalitat, personatges mediàtics i urgències electorals, sinó a partir d’un debat tranquil, obert i democràtic, prescindint d’aquells que van donant carnets de puresa independentista i sumant a tothom que sigui favorable als interessos de les classes populars.

El debat no ha de ser la independència sinó el model d’Estat, el model de societat que volem construir sense imposar unes sigles. Cal crear una estructura d’Esquerra Nacional que superi l’actual model de partits i que agrupi a persones, a associacions, a entitats polítiques i socials, prescindint d’interessos partidistes i personalistes, que sigui realment una alternativa per assolir un model social en un Estat lliure.

L’Esquerra Nacional només pot entendre la independència del nostre país des de l’esquerra.

Companyes i companys d’Esquerra, no sóc disciplinat amb qui gira a la dreta; aquesta vegada no compteu amb mi i no tindré cap càrrec de consciència, ans el contrari, seguiré intentant treballar humilment creant espais d’Esquerra Nacional com he fet els últims 29 anys.