dimecres, 23 de novembre del 2011

UN 20N, 35 ANYS DESPRÉS,...

Pot semblar una broma de mal gust, però no ho és. Fa 35 anys va ser un moment d’esperança per retrobar la llibertat arrabassada per un aixecament militar feixista; ara és la pèrdua de la minsa llibertat assolida, vigilada per la dictadura dels mercats amb la cobertura ideològica a l’Estat espanyol de la dreta més rància, casposa i espanyolista, hereva del franquisme.

A Catalunya l’oligarquia regionalista es consolida com a primera força, un 19% de les persones amb dret a vot a Catalunya, i com “els vots legitimen les nostres polítiques” avui ja han anunciat les retallades, que van directament contra les classes populars. D’aquesta manera fan “l’esforç” que demanaven els mercats i el govern espanyol.

L’esquerra espanyola dividida s’enfonsa. Izquierda Unida només és un petit trasvàs de vot del PSOE, i ni IU ni Equo han estat capaços de canalitzar el vot “indignat”. ICV, encara que es presenti com el referent de l’esquerra nacional (referent que ja ha abandonat Esquerra), era només la marca de referència a Catalunya de IU i Equo i continuen parlant d’un Estat federal quan a Espanya no hi ha federalistes.

Esquerra ha fet una pre-campanya parlant d’independència, paraula que ha oblidat en plena campanya i centrant aquesta en l’espoli fiscal, fent l’ullet a Mas i la seva suposada proposta de pacte fiscal amb Espanya Mas. Ni una sola referència als drets civils i socials de la ciutadania, ni de transformació social, ni de ruptura democràtica, només al company Joan Tardà se li va sentir dir en un acte de campanya que Esquerra era el partit de les treballadores i els treballadors.

I que quedi clar que Esquerra no són els meus enemics i m’alegro de que hagin mantingut els tres diputats, però continuen amb el tancament de files propi de qui considera el partit com un objectiu i no com una eina; continuen mirant a la seva dreta i no fan cap moviment d’acostament a l’Esquerra Independentista, de mobilització popular contra el que ens espera com a ciutadanes i ciutadans dels Països Catalans.



Davant d’una situació que aprofundirà les diferències entre classes, només ens queda l’organització i la mobilització de les classes populars en lluita per la ruptura democràtica amb l’Estat, amb un model social de país clar i pel poble, ens cal la Unitat Popular.

Independència i Socialisme !