Qui va assassinar l'Estatut ?

He tingut la gran sort de compartir taula de cafè i tertúlia amb Manuel Ramón Alarcón, Catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat de Sevilla i referent de molts juristes progressistes, i durant la conversa va sortir el recurrent tema de la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. Realment tenia molta curiositat sobre la seva opinió i no em va defraudar.

Alarcón afirma que el millor que li podia passar al futur d’Espanya i el seu Estat de les Autonomies és que la sentència sobre l’Estatut es retardés 20 anys més ja que donaria temps suficient per a que la ciutadania espanyola així s’adonés que no passa absolutament res, que Espanya no es trenca, ni es balcanitza,... Segons el seu criteri, l’Estatut de Catalunya no és una simple Llei Orgànica sinó que forma part indestriable del Dret Constitucional espanyol i que per tant, l’Estatut del 30 de setembre s’hauria d’haver quedat tal i com estava.

Segueix dient que un cop corregit i aprovat al Parlament català, s’ha renegociat amb l’Estat, li ha passat el ribot la Comissió Constitucional de les Corts espanyoles i finalment s’ha aprovat, no li cal cap recurs de constitucionalitat, ja ha estat prou “revisat”.

Poc després d’aquesta conversa ens trobem que en el Congrés dels Diputats, en el debat d’aprovació de la LOFCA, el portaveu econòmic de CiU, Josep Sánchez Llibre, acusava al PSC, ERC i ICV d'haver “assassinat l'Estatut” amb el nou finançament.

La primera reflexió que faig en la línia de la conversa que esmentava amb aquest il·lustre jurista, la LOFCA és una llei orgànica que desenvolupa la manera de finançar el marc competencial que estableix l’Estatut. Per tant l’Estatut és cos constitucional i la LOFCA és de desenvolupament.

La segona és que qui realment va “assassinar” l’Estatut del 30 de setembre i el seu finançament va ser l’acord del seu líder, Artur Mas (CiU), amb el president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero.

Prou hipocresia, CiU es va carregar la il·lusió del poble de Catalunya que havia generat el nou Estatut.