“Facilidades para salir del paro
Para el Banco de España la reforma laboral es el 85% de las reformas estructurales que necesita la economía española para garantizar un crecimiento sostenible.
La propuesta consiste básicamente en mantener la situación de los trabajadores que ahora tienen contrato fijo e indefinido y aprobar un nuevo contrato para los 4,4 millones de parados con una indemnización similar a la media que hay en la UE –tanto para los despidos procedentes como improcedentes–. Con ello se facilitaría su salida del desempleo y desaparecería la judicialización de los despidos.
El segundo punto imprescindible es que los acuerdos que pacten los trabajadores con su empresa tengan mayor valor jurídico que el convenio de sector, e incluso que las decisiones de las cúpulas patronales o sindicales. Es decir, que se facilite a cada empresa adaptarse a las condiciones del ciclo.”
Després de l’orgia de beneficis dels últims anys, el Banco de España certifica que la crisi l’hem de pagar les treballadores i els treballadors. Les empreses no han d’invertir sinó que han de mantenir el nivell de benefici o tenir simplement benefici a costa dels drets socials.
Les “perles”:
- No són millores estructurals el que volen realment sinó una “llanamente” (en llenguatge mesetari) reforma laboral.
- Com ja vaig afirmar no existeix el contracte fixe o indefinit, doncs ara volen a més que sigui gaire bé gratuït. Afegeixen que sigui similar a la mitjana de la UE, quina modernor, però no parlen de les obligacions de l’Estat i les empreses d’aquests països de formació, recol·locació i les prestacions que tenen d’atur.
- Facilitaria no només la sortida de l’atur, que és només una hipòtesi però que està per veure, sinó que també l’entrada i la judicialització desapareixerà amb inseguretat jurídica, brillant.
- Que faciliti a l’empresa adaptar-se a les condicions del cicle, bonic, molt bonic.
L’últim paràgraf cal que m’hi dediqui una mica més. Desgraciadament ha quallat el discurs individualista i interclassista de la classe mitja potenciat des dels sectors empresarials, la dreta i alguns sectors pseudo-progressistes. Però la realitat és que independentment del poder adquisitiu que tingui cadascú pel nostre esforç per compte d’un altre, com a treballadors o autònoms dependents, no hi ha distinció de classe, existeix un fet col·lectiu.
Es carreguen la negociació col·lectiva, la llibertat sindical, etc. demanant que els pactes individuals siguin jurídicament per sobre dels pactes col·lectius, volen tornar a l’Amo versus l’obrer, no hi ha pacte possible, és imposició, així maten tres ocells d’un tret, continuen l’expansió d’una cultura i discurs autoritari vestit de populisme paternalista que minvi la democràcia, augmenten la indefensió de les treballadores i els treballadors davant dels empresaris i augmenten els desequilibris socials.
No és una reforma estructural, és la ruptura de l’estructura democràtica, és la lluita de classes.
6 comentaris:
No hi lluita de classes. Hi hauria lluita si aquesta fos equilibrada u oferira algún tipus de factor imprevisible. No hi lluita perque a aquest escenari tothom sembla oblidar que els actors espectadors no conformen la realitat. Tothom s´oblida dels guionistes. Tothom s´oblida de que l´obra estava escrita abans de que els actors pujaren al escenari i de que els espectadors agafaren seient amb emoció. Fins i tot els actors son triats d´una qualitat tal que fins i tot s´obliden de que son actors, s´hi fiquen dins del personatge fins oblidar-se a ells mateix.
Tothom s´oblida de que la vida son 4 dies i a la fi res hi restarà açí mes enllá d´uns milers d´anys, o menys. Hi som molts que no podem deixar de veure el teatre desde fora, veient el que pasa i caiguent d´impotencia front a una vida que, com en MATRIX, pareix que nomes existeix en el teatre. Hem abandonat. Ens hem rendit i ningú ens vol.
Nosaltres no oblidem que hi ha uns que resten tranquils esperant la inspiració per seguir escribint un guió que per sort només ens afectará en aquesta vida. Al menys aixó m´agradaría pensar. Seguiré escoltant a Punset per si decás.
Disculpeu les faltes. El catalá, junt amb la guitarra no son dos de les qualitats mes desenvolupades en mi.
Everybody Knows.
No hi lluita de classes. Hi hauria lluita si aquesta fos equilibrada u oferira algún tipus de factor imprevisible. No hi lluita perque a aquest escenari tothom sembla oblidar que els actors espectadors no conformen la realitat. Tothom s´oblida dels guionistes. Tothom s´oblida de que l´obra estava escrita abans de que els actors pujaren al escenari i de que els espectadors agafaren seient amb emoció. Fins i tot els actors son triats d´una qualitat tal que fins i tot s´obliden de que son actors, s´hi fiquen dins del personatge fins oblidar-se a ells mateix.
Tothom s´oblida de que la vida son 4 dies i a la fi res hi restarà açí mes enllá d´uns milers d´anys, o menys. Hi som molts que no podem deixar de veure el teatre desde fora, veient el que pasa i caiguent d´impotencia front a una vida que, com en MATRIX, pareix que nomes existeix en el teatre. Hem abandonat. Ens hem rendit i ningú ens vol.
Nosaltres no oblidem que hi ha uns que resten tranquils esperant la inspiració per seguir escribint un guió que per sort només ens afectará en aquesta vida. Al menys aixó m´agradaría pensar. Seguiré escoltant a Punset per si decás.
Disculpeu les faltes. El catalá, junt amb la guitarra no son dos de les qualitats mes desenvolupades en mi.
Everybody Knows.
Entre el comentari del català i de la guitarra, em fa la impressió que ets un rascacuerdas (el Clab de los Guitarristas Muertos), i dedueixo també que ets valencià o català del sud, oi ?
Si és així, una abraçada company, haig de passar algun dia pel Clab.
La lluita de classes existirà mentre hi siguem alguns, malgrat pocs, que siguem lluitant contra la injustícia social i el pensament únic. Això sí, comparteixo amb tu que som actors que en moltes ocasions veiem l'obra i restem impotents donada la nostra indefensió respecte el poder del capital i la indiferència dels nostres iguals.
La lluita continua, Salut !!!!
Soc el JAH, cullons. El que pasa es que tens tan poco activitat per açí que he oblidat la "contraseña" i no em queda mes collons que fer-ho amagat. Quan ja ho tenia escrit, m´adone de que la "contraseña" era incorrecta i fins i tot l´he enviat dues vegades.
Be Joan, una forta abraçada desde açí baix. Seguiré vigilante, lluitador.
Encara que també podria ser un comentari d'un rascacuerdas galaico-català, d'un català a Madrid o... no em queda altre remei que anar al Clab
una forta abraçada d'un valencià del nord
Publica un comentari a l'entrada