Entre el llenguatge laboral que s’utilitza quotidianament parlem per exemple de contracte fixe, contracte indefinit, etc. Malgrat en alguns casos és llenguatge jurídic, la seva concepció literal resta ben lluny de la realitat.
Últimament estem sentint dins de l’àmbit de la concertació social proclames patronals exigint reformes laborals que anomenen "reformes estructurals", recolzades pel “personajillo” (en aquest moment no sé com dir-ho en català) que suposadament governa el Banc d’Espanya, i que no és una altra cosa que rebaixar els drets socials de les víctimes de la crisis, els treballadors i les treballadores.
Bé doncs, una de les “perles” d’aquestes "reformes estructurals" és l’abaratiment de l’acomiadament. És aquesta la realitat, l’acomiadament és lliure però no gratuït. És la nostra única defensa dels que han tingut la veritable sort d’assolir un contracte fix o indefinit, que dins de la precarietat és el que s’allarga més en el temps però que de cap de les maneres és fix o indefinit, és d’acomiadament lliure a canvi d’una compensació econòmica.
1 comentari:
Completament d'acord.
En un país que no es pot canviar un article de la constitució perquè sigui rei o reina el primogènit del rei, amb independència del seu sexe.
En un país en que no es pot renovar el Tribunal constitucional, perquè els dos principals partits son incapaços de pactar una llista de juristes i jutges.
En un país en que no es pot canviar la llei marc del sistema elèctric, perquè es trencaria el "stato quo".
En un país en que no es pot canviar el procediment contenciós administratiu per que els ciutadans siguin ciutadans i no súbdits.
En un país en que si des de una Comunitat Autònoma es pretén regular qualsevol cosa s'alcen les veus alertant del trencament de la unitat de mercat ... i en conseqüència de la pàtria.
.....en aquest meravellós país, l'única "reforma estructural" que se'ls acut es canviar el Estatut dels Treballadors......a pitjor clar.
"Todo tiene que cambiar para que nada cambie" com deia Lampedusa.
Perquè segueixen manant els que ens han portat al desastre, la solució es transferir-nos el problema al demés.
Salut.
Publica un comentari a l'entrada