Aquests últims dies hem pogut observar el debat, al Parlament de la CAC, sobre els pressupostos de la Generalitat per l’any 2012, juntament amb la llei d’acompanyament i les 5 lleis Òmnibus. Paral•lelament el President de la Generalitat se’n va a Madrid per entrevistar-se amb el senyor Rajoy amb el “Pacte Fiscal” sota el braç i com a tema prioritari de la trobada.
Resultat, res de nou que ja no coneguem, més i més retallades i el “Pacte Fiscal” es va perdre entre els Monegros i Guadalajara.
El més curiós ha estat veure com els liberals amb etiqueta de socialdemòcrates, PSC i Esquerra, es donaven cops de colze per donar suport als pressupostos de la dreta regionalista catalana. Fins i tot el PSC i CiU havien creat una comissió bilateral a tal efecte i a Esquerra se la considerava opció preferent. Tot això amb afalacs mutus de tots ells.
Finalment, la dreta regionalista catalana es plegava davant l’abstenció del PP acceptant les seves esmenes, PSC i Esquerra escampant el seu atac de banyes i ICV amb un discurs ambigu com sempre, això si, en contra però sense model de país.
D’anada cap a Madrid, havent perdut la maleta del “Concert Econòmic” abans d’arribar a Sants, d’allò que en recorden fan un “Pacte Fiscal”, i que un cop arribat en Mas a Atocha, era un paper en blanc. De tornada, suport a la Reforma Laboral, i respecte l’objectiu prioritari del viatge, un “ara no toca” digne del millor Pujol.
Tots els partits vivint de la partitocràcia. Molta comèdia per mantenir el seu statu quo, ni ruptura democràtica ni transformació social, dia que passa any que empeny que ens fa a les classes populars cada vegada més pobres i els rics més rics, i si no tenim prou, amb una reforma laboral que ens condemna a l’esclavitud o a l’atur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada