El pes de la indústria, en un sentit estricte, a Catalunya representa 23,3 % del PIB. Si aquesta dada la comparem amb els països de la UE, el resultat és semblant als de països com Finlàndia (25,5%), Alemanya (25%) o Suècia (23,1%).
L’afirmació de que Catalunya forma part dels països que encapçalen Europa en base a les dades que esmentem no pot estar més lluny de la realitat. Una diferència clau és la mancança d’indústries tractores i de producte final i la por endèmica de la cultura empresarial catalana a créixer.
Això sí, dins del teixit productiu català en base al concepte de “nova indústria”, la indústria i els serveis a l’empresa representen el 60% del PIB de Catalunya i generen el 53,7% de l’ocupació, que representa casi 2 milions de treballadors i treballadores.
Una gran part del sector serveis existeix perquè formen part de la cadena del producte industrial raó per la que actualment dins de l’escenari de la primera crisi econòmica del s. XXI, la primera crisi global, l’impacte d’aquesta a la indústria arrossega a la resta de sectors.
En definitiva, la Indústria és la columna vertebral de l’economia i el mercat laboral de Catalunya.
En aquest sentit, és, si més no, curiós que en el segle XIX, Víctor Balaguer (Barcelona, 1824 - Madrid, 1901), polític, poeta i historiador català, escrigué el següent poema:
ELS QUATRE PALS DE SANG
Jo tenia en la muntanya
un castell emmerletat
que n’era el rei de la serra
i n’era el rei de la vall.
En ell mos pares guardaven,
de llurs avis heretat,
un panyo groc i vermell
i llistat per quatre pals.
Mes el drap era d’or fi
i los pals eren de sang,
de la sang d’un noble comte
el Pilós anomenat.
Ai, Castella castellana,
no t’hagués conegut mai!
«El gonfanó de les barres»,
deien els uns en passar;
altres deien: «El penó
de les quatre llibertats.»
Perquè los pals eren quatre
i eren quatre los senyals,
essent cada barra un símbol,
essent un nom cada pal.
Dret es deia lo primer,
i lo segon Llibertat;
Justícia era el nom del terç,
Indústria lo nom del quart.
Ai, Castella castellana,
no t’hagués conegut mai!
El pal del Dret trossejaren
aquells que a Casp congregats
a la llum quedaren cegos
per les prèdiques d’un sant.
La barra de la Justícia,
sota la llosa restà
d’una tomba on se llegeix:
«Carles de Viana aquí jau.»
I els canons de Felip Quint
deixaren la Llibertat
soterrada entre les runes
de Barcelona fumant.
Ai, Castella castellana,
no t’hagués conegut mai!
Si lo drap d’or de mos pares
n’és avui un esvoranc,
i en la torre del castell
n’hi tinc el penó arborat;
si al peu dels merlets en runa
sols ressonen entre planys
les llastimeres esparses
del trobador català;
si ja sols me’n queda un
de mos quatre pals de sang,
és per tu, la de les torres
i dels lleons afamats.
Ai, Castella castellana,
ai si em trenques el quart pal!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada