diumenge, 15 de març del 2009
dijous, 12 de març del 2009
Els salaris han baixat un 0,6% durant els darrers anys, tot i la bonança econòmica.
Així ho reconeix la pròpia Generalitat en una de les seves publicacions. Per tant, el govern no es llegeix els seus propis papers i es deixen emportar per les pressions empresarials.
Font: Papers de treball, setembre 2008
(...) D’altra banda, les dades emprades permeten assenyalar com entre 1995 i 2006 les remuneracions per assalariat, tant en el cas català com en l’espanyol, haurien perdut poder adquisitiu respecte del conjunt de l’eurozona. Això s’explica per la caiguda de les remuneracions reals: mentre que en termes nominals les retribucions han crescut de mitjana un 2,7% anual a Catalunya (per sobre de la zona euro), en termes reals s’haurien reduït un 0,6% anual, per la notable inflació registrada en el període (amb un diferencial anual d’1,4 punts respecte de la zona euro). Per tant, l’evolució de les retribucions nominals ha seguit una trajectòria que no ha pogut compensar el creixement dels preus, ja que els salaris estan fortament condicionats per elements com la creixent pressió competitiva internacional, (…).
Font: Papers de treball, setembre 2008
Una realitat que demostra que els salaris han estat creixent per sota de la inflació durant més de 10 anys, fent perdre capacitat adquisitiva als treballadors i a les treballadores.
Evolució dels salaris durant els darrers anys
Font: UGT de Catalunya
Una realitat que demostra que els sectors de més productivitat que operen a Catalunya són igual de productius que a altres països. I que el creixement dels darrers anys de la ocupació en sectors de baixa productivitat com la construcció i serveis molt intensius en mà d’obra i per tant, de baixa productivitat, és el que ha fet baixar la mitjana de la productivitat catalana.
Els únics salaris que han estirat més la mà que la mànega han estat els dels cobdiciosos directius i alts càrrecs.
DADA: El salari anual dels directors d’empreses de més de 10 treballadors és un 206% superior al salari mig.
DADA: Els directius de les companyies que formen part de l’Ibex 35 guanyen 17 vegades més que la retribució mitjana d’aquestes companyies.
El sou d’un directiu del Banc Santander al 2007 va ser de més de 3 milions d’euros, equivalent al salari de 64 empleats seus.
Al 2007 a IBERIA el salari mig de la plantilla va pujar un 8% davant el 63% d’augment per als directius.
A IBERDROLA, la remuneració mitjana va caure més d’un 14%, però el sou dels directius va créixer més d’un 60%
El salari mensual mig d’un alt directiu del BBVA és gairebé de 200.000 euros. (moltes hipoteques es pagarien amb el sou d’un any)
Per tant, en salaris, és demagògicament fals que s’hagi allargat més la mà que la mànega, sinó que tot el contrari. Hem gaudit d’un període de molta generació d’ocupació, que per una banda era inestable (ja s’ha destruit el 40% de la ocupació generada els darrers anys) i que per altra banda ha anat associada a uns salaris que no han crescut al ritme dels beneficis que han generat. Uns beneficis i sous d’alts càrrecs i de directius que sí que son l’origen de la crisi que estem vivint.
Font: Papers de treball, setembre 2008
(...) D’altra banda, les dades emprades permeten assenyalar com entre 1995 i 2006 les remuneracions per assalariat, tant en el cas català com en l’espanyol, haurien perdut poder adquisitiu respecte del conjunt de l’eurozona. Això s’explica per la caiguda de les remuneracions reals: mentre que en termes nominals les retribucions han crescut de mitjana un 2,7% anual a Catalunya (per sobre de la zona euro), en termes reals s’haurien reduït un 0,6% anual, per la notable inflació registrada en el període (amb un diferencial anual d’1,4 punts respecte de la zona euro). Per tant, l’evolució de les retribucions nominals ha seguit una trajectòria que no ha pogut compensar el creixement dels preus, ja que els salaris estan fortament condicionats per elements com la creixent pressió competitiva internacional, (…).
Font: Papers de treball, setembre 2008
Una realitat que demostra que els salaris han estat creixent per sota de la inflació durant més de 10 anys, fent perdre capacitat adquisitiva als treballadors i a les treballadores.
Evolució dels salaris durant els darrers anys
Font: UGT de Catalunya
Una realitat que demostra que els sectors de més productivitat que operen a Catalunya són igual de productius que a altres països. I que el creixement dels darrers anys de la ocupació en sectors de baixa productivitat com la construcció i serveis molt intensius en mà d’obra i per tant, de baixa productivitat, és el que ha fet baixar la mitjana de la productivitat catalana.
Els únics salaris que han estirat més la mà que la mànega han estat els dels cobdiciosos directius i alts càrrecs.
DADA: El salari anual dels directors d’empreses de més de 10 treballadors és un 206% superior al salari mig.
DADA: Els directius de les companyies que formen part de l’Ibex 35 guanyen 17 vegades més que la retribució mitjana d’aquestes companyies.
El sou d’un directiu del Banc Santander al 2007 va ser de més de 3 milions d’euros, equivalent al salari de 64 empleats seus.
Al 2007 a IBERIA el salari mig de la plantilla va pujar un 8% davant el 63% d’augment per als directius.
A IBERDROLA, la remuneració mitjana va caure més d’un 14%, però el sou dels directius va créixer més d’un 60%
El salari mensual mig d’un alt directiu del BBVA és gairebé de 200.000 euros. (moltes hipoteques es pagarien amb el sou d’un any)
Per tant, en salaris, és demagògicament fals que s’hagi allargat més la mà que la mànega, sinó que tot el contrari. Hem gaudit d’un període de molta generació d’ocupació, que per una banda era inestable (ja s’ha destruit el 40% de la ocupació generada els darrers anys) i que per altra banda ha anat associada a uns salaris que no han crescut al ritme dels beneficis que han generat. Uns beneficis i sous d’alts càrrecs i de directius que sí que son l’origen de la crisi que estem vivint.
divendres, 6 de març del 2009
VINE A LA MANIFESTACIÓ DE DISSABTE 14 DE MARÇ
VINE A LA MANIFESTACIÓ DE DISSABTE 14 DE MARÇ
PER PLANTAR CARA A LA CRISI!!
SURT AL CARRER PER EXIGIR SOLUCIONS I QUE NO SIGUEM ELS TREBALLADORS I LES TREBALLADORS QUI PAGUEM AQUESTA CRISI
Aquestes són algunes de les propostes de la UGT de Catalunya per fer front a la crisi econòmica:
- Reforçar el servei d'ocupació i millorar les prestacions de les persones que es queden a l'atur.
- Que els treballadors afectats per un expedient de regulació d'ocupació temporal no consumeixin el seu atur.
- Prestacions d'atur per als autònoms.
- Pla de rescat de la indústria
- Que arribi el crèdit a les famílies i a les empreses, especialment a les petites i mitjanes.
- Reforçar les polítiques socials i aplicar la renda garantida de la ciutadania a aquelles persones que no poden cobrar l'atur.
Us esperem a tots i totes a la manifestació del 14 de març, a les 17 hores a Barcelona (Via Laietana/Av. de la Catedral).
Mes informació i el manifest complert a:
http://www.ugt.cat/index.php?option=com_docman&task=doc_details&Itemid=37&gid=426
dimarts, 3 de març del 2009
Un bon amic m'ha enviat aquest text a recordar i reflexionar
"Los dueños del capital estimularán a la clase trabajadora a comprar bienes, casas y tecnología cada vez más caros hasta que su deuda se vuelva insoportable. La deuda no pagada llevará a la bancarrota de los bancos, que tendrán que ser nacionalizados, y el Estado tendrá que tomar el camino que a la postre llevará al comunismo".
KARL MARX, El capital 1867
KARL MARX, El capital 1867
dijous, 19 de febrer del 2009
AVUI CASSOLADA CONTRA LA BANCA
L'Avalot - Joves de la UGT de Catalunya organitza la mobilització social "Són els nostres calers" per exigir a la banca que faciliti crèdits per a les famílies i les empreses
Davant de la situació financera i econòmica que actualment patim com a conseqüència dels excessos que durant anys ha protagonitzat la banca, i davant del cinisme que la banca està demostrant tancant l'aixeta a famílies i empreses i responsabilitzant als seus clients pel seu alt nivell d'endeutament, l'Avalot - Joves de la UGT de Catalunya entén que és hora de dur a terme una mobilització social per exigir a la banca que assumeixi la seva responsabilitat i que deixi de contribuir en l'agreujament de la situació creada.
Per a l'Avalot - Joves de la UGT de Catalunya aquesta situació resulta encara més cínica si és té en compte la presentació dels resultats de beneficis que en els darrers dies ha fet la banca. I encara més quan el president de la principal entitat bancària del país, Emilio Botín, surt a la palestra per dir que "és difícil, impossible, que el crèdit augmenti".
La banca espanyola ha rebut 150.000 milions d'euros en forma d'avals del Govern: aquesta mesura, la primera i més urgent que pren el president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, fa servir els nostres impostos per a apuntalar el sistema financer. Els bancs han acceptat els avals, però ara es neguen a donar crèdits a famílies i empreses. Mentre els seus beneficis continuen essent multimilionaris. Ells creen el problema i a l'hora d'assumir-lo i fer-se'n càrrec, es fan el boig. Cal passar a l'acció i deixar-los clar que ja no ens enganyen. Que si els nostres impostos serveixen per protegir els seus beneficis, també han de servir per dinamitzar l'economia.
Exigim a la banca que faci el seu treball i compleixi amb els ciutadans i les empreses que contribueixen amb els seus deutes als seus espectaculars guanys, i amb els seus impostos, a salvar-los.
Per això, l'Avalot - Joves de la UGT de Catalunya vol que aquesta iniciativa se la faci seva la societat en general i que mostrem en tots els nostres àmbits la indignació, contra el cinisme i la hipocresia de la banca espanyola.
Podeu visitar el bloc www.elsnostrescalers.org on hi trobareu més informació.
Suma't a les convocatòries de cassolades!!!:
Són els nostres calers!!!
Cassolades contra la banca!! Són els nostres calers!!
Dijous 19 de febrer, 22 h: des del teu balcó, finestra, carrer... i també concentració a la Plaça d'Àngel Pestaña, al barri de la Prosperitat (Nou Barris).
Dijous 26 de febrer, 22 h: des del teu balcó, finestra, carrer...
Dijous 5 de març, 22 h: des del teu balcó, finestra, carrer...
Davant de la situació financera i econòmica que actualment patim com a conseqüència dels excessos que durant anys ha protagonitzat la banca, i davant del cinisme que la banca està demostrant tancant l'aixeta a famílies i empreses i responsabilitzant als seus clients pel seu alt nivell d'endeutament, l'Avalot - Joves de la UGT de Catalunya entén que és hora de dur a terme una mobilització social per exigir a la banca que assumeixi la seva responsabilitat i que deixi de contribuir en l'agreujament de la situació creada.
Per a l'Avalot - Joves de la UGT de Catalunya aquesta situació resulta encara més cínica si és té en compte la presentació dels resultats de beneficis que en els darrers dies ha fet la banca. I encara més quan el president de la principal entitat bancària del país, Emilio Botín, surt a la palestra per dir que "és difícil, impossible, que el crèdit augmenti".
La banca espanyola ha rebut 150.000 milions d'euros en forma d'avals del Govern: aquesta mesura, la primera i més urgent que pren el president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, fa servir els nostres impostos per a apuntalar el sistema financer. Els bancs han acceptat els avals, però ara es neguen a donar crèdits a famílies i empreses. Mentre els seus beneficis continuen essent multimilionaris. Ells creen el problema i a l'hora d'assumir-lo i fer-se'n càrrec, es fan el boig. Cal passar a l'acció i deixar-los clar que ja no ens enganyen. Que si els nostres impostos serveixen per protegir els seus beneficis, també han de servir per dinamitzar l'economia.
Exigim a la banca que faci el seu treball i compleixi amb els ciutadans i les empreses que contribueixen amb els seus deutes als seus espectaculars guanys, i amb els seus impostos, a salvar-los.
Per això, l'Avalot - Joves de la UGT de Catalunya vol que aquesta iniciativa se la faci seva la societat en general i que mostrem en tots els nostres àmbits la indignació, contra el cinisme i la hipocresia de la banca espanyola.
Podeu visitar el bloc www.elsnostrescalers.org on hi trobareu més informació.
Suma't a les convocatòries de cassolades!!!:
Són els nostres calers!!!
Cassolades contra la banca!! Són els nostres calers!!
Dijous 19 de febrer, 22 h: des del teu balcó, finestra, carrer... i també concentració a la Plaça d'Àngel Pestaña, al barri de la Prosperitat (Nou Barris).
Dijous 26 de febrer, 22 h: des del teu balcó, finestra, carrer...
Dijous 5 de març, 22 h: des del teu balcó, finestra, carrer...
dimecres, 11 de febrer del 2009
DESLLEIALTAT SOCIAL ?
Ahir, com comentàvem, la patronal del metall, amb el suport de totes les organitzacions empresarials, feia el seu acte reivindicatiu. I ja hi som. De nou el discurs era el d’abaratiment de l’acomiadament, retallades salarials (com ja s’està patint a la negociació col•lectiva i en la revisió de Convenis), en definitiva ja no és flexibilitat laboral sinó desprotecció laboral.
La seva gosadia va arribar fins el punt de demanar també la congelació salarial del sector públic.
Només se’ls pot dir, com a mínim, IRRESPONSABLES.
La nostra economia està en una pinça entre la manca de consum i la manca de liquiditat. Decréixer el poder adquisitiu de la ciutadania, dels treballadors i les treballadores, és augmentar la força de la manca de consum a la pinça i alhora menys liquiditat per les empreses ja que acumulen estocs. És així de senzill, és una irresponsabilitat social envers tota la ciutadania.
L’única fòrmula que funciona no és la de la retallada social sinó la de
Qualitat de l’ocupació = Competitivitat
Quan en l’època bona de creixement econòmic algú no ha fet els deures i no ha funcionat el repartiment de la riquesa ja que no han crescut proporcionalment els salaris sinó la “capacitat”, millor dit l’oferta d’endeutament, ara es pretén que ho paguin els dèbils, i en canvi ni esmenten els culpables.
SÍ ÉS DESLLEIALTAT SOCIAL
La seva gosadia va arribar fins el punt de demanar també la congelació salarial del sector públic.
Només se’ls pot dir, com a mínim, IRRESPONSABLES.
La nostra economia està en una pinça entre la manca de consum i la manca de liquiditat. Decréixer el poder adquisitiu de la ciutadania, dels treballadors i les treballadores, és augmentar la força de la manca de consum a la pinça i alhora menys liquiditat per les empreses ja que acumulen estocs. És així de senzill, és una irresponsabilitat social envers tota la ciutadania.
L’única fòrmula que funciona no és la de la retallada social sinó la de
Qualitat de l’ocupació = Competitivitat
Quan en l’època bona de creixement econòmic algú no ha fet els deures i no ha funcionat el repartiment de la riquesa ja que no han crescut proporcionalment els salaris sinó la “capacitat”, millor dit l’oferta d’endeutament, ara es pretén que ho paguin els dèbils, i en canvi ni esmenten els culpables.
SÍ ÉS DESLLEIALTAT SOCIAL
dimarts, 10 de febrer del 2009
Un milió d'aturats nous en el que portem de crisi, imaginem que passaria amb flexibilitat laboral
En la línia que comentava, dels “partits hipòcrites” avui podem llegir a la premsa el suport que dona CiU a l’acte reivindicatiu de la patronal del metall i Pimec.
Que quedi clar que sóc el primer que crec que és urgent les mesures de liquiditat per les empreses, però aquest acte ve de la ma de la CEOE, que recordem que demana com a mesura l’abaratiment dels acomiadaments de treballadors. M’agradaria que CiU també anés i recolzés els actes i manifestacions dels treballadors afectats per expedients de regulació.
En una entrevista publicada, avui també, en el diari “CincoDías”, Robert Solow, premi Nobel d’Economia el 1987 per les seves contribucions a la teoria del creixement econòmic, i teòric de l’economia neoclàssica, en definitiva una persona no sospitosa de ser d’esquerres, afirmava:
'España necesita tecnología, no flexibilidad laboral'
Pese a la dimensión histórica de la crisis actual, Solow duda de que el liderazgo económico de Estados Unidos corra peligro: 'No creo que la situación futura surja tanto de la crisis como de la capacidad de los grandes países de la Unión Europea para lograr niveles de crecimiento similares a los de Estados Unidos. Se trata, creo, de una cuestión de innovación tecnológica. Desde los años 70 hasta mediados de los 90, el diferencial de productividad entre ambos bloques se estrechó hasta el 4% o el 5%. Desde entonces hasta hoy, ha vuelto a ensancharse, hasta situarse hoy en el 15%. Probablemente, Europa no ha sabido aprovechar tan bien las tecnologías de la información y el conocimiento'
A la pregunta sobre si el modelo europeo de Estado del Bienestar es una carga, Solow responde tajante: 'Si explica algo del diferencial de crecimiento frente a Estados Unidos, será muy poco. Ese no es, en absoluto, el problema fundamental, que se centra en la investigación y el desarrollo tecnológico'. En cuanto a China, el gran gigante emergente, Solow duda de que pueda mantener el ritmo una vez que los salarios se acerquen a la productividad.
También en España son muchas las voces que reclaman una flexibilización del mercado laboral, pese a que la crisis se ha llevado por delante cerca de un millón de empleos. 'Eso deja claro que las necesidades no van por ahí', explica el economista. 'Yo diría que la expansión de los últimos años se ha centrado en sectores poco productivos. España necesita tecnología, no flexibilidad laboral'.
Que quedi clar que sóc el primer que crec que és urgent les mesures de liquiditat per les empreses, però aquest acte ve de la ma de la CEOE, que recordem que demana com a mesura l’abaratiment dels acomiadaments de treballadors. M’agradaria que CiU també anés i recolzés els actes i manifestacions dels treballadors afectats per expedients de regulació.
En una entrevista publicada, avui també, en el diari “CincoDías”, Robert Solow, premi Nobel d’Economia el 1987 per les seves contribucions a la teoria del creixement econòmic, i teòric de l’economia neoclàssica, en definitiva una persona no sospitosa de ser d’esquerres, afirmava:
'España necesita tecnología, no flexibilidad laboral'
Pese a la dimensión histórica de la crisis actual, Solow duda de que el liderazgo económico de Estados Unidos corra peligro: 'No creo que la situación futura surja tanto de la crisis como de la capacidad de los grandes países de la Unión Europea para lograr niveles de crecimiento similares a los de Estados Unidos. Se trata, creo, de una cuestión de innovación tecnológica. Desde los años 70 hasta mediados de los 90, el diferencial de productividad entre ambos bloques se estrechó hasta el 4% o el 5%. Desde entonces hasta hoy, ha vuelto a ensancharse, hasta situarse hoy en el 15%. Probablemente, Europa no ha sabido aprovechar tan bien las tecnologías de la información y el conocimiento'
A la pregunta sobre si el modelo europeo de Estado del Bienestar es una carga, Solow responde tajante: 'Si explica algo del diferencial de crecimiento frente a Estados Unidos, será muy poco. Ese no es, en absoluto, el problema fundamental, que se centra en la investigación y el desarrollo tecnológico'. En cuanto a China, el gran gigante emergente, Solow duda de que pueda mantener el ritmo una vez que los salarios se acerquen a la productividad.
También en España son muchas las voces que reclaman una flexibilización del mercado laboral, pese a que la crisis se ha llevado por delante cerca de un millón de empleos. 'Eso deja claro que las necesidades no van por ahí', explica el economista. 'Yo diría que la expansión de los últimos años se ha centrado en sectores poco productivos. España necesita tecnología, no flexibilidad laboral'.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)