ESQUIZOFRÈNIA O INTERESSOS DE CLASSE ?

La dreta regionalista catalana (Convergència) ja ha finalitzat el seu congrés, i ho ha fet al més pur estil de l’amo oligarca català. Ara l’amo ja és l’hereu amb més de 97% dels vots. Suposem que aquest 2 per cent i escaig ja els deuen haver expulsat del partit, on s’ha vist que es pugui contradir l’amo, però que s’ha cregut aquesta gent !. Ara en Mas ja sap que el seu paper és de pubilla en un partit que ja no controla.

El primer que s’ha encarregat de deixar clar l’Oriol Pujol com a Secretari General del partit és que Convergència no és un partit independentista i que ho serà quan tothom ho sigui. El segon, és que es sent molt orgullós de dur els seus cognoms, un cop ja ha rebut l’herència: qui neix ric, sense haver fet res serà igual o més ric. I el tercer, és que ell és independentista però reafirma que el partit no, és “catalanista-sobiranista”.

Ens trobem amb un nou capítol del “peix al cove” i “l’ara no toca” quan es comença a dibuixar una majoria social per la independència del país. És un nou capítol d’un llibre desgraciadament conegut: un mur de contenció de l’independentisme per defensar els seus interessos de classe; perquè la realitat és que, com sempre han fet, la dreta regionalista catalana no té cap problema en retallar els drets civils i socials de les classes populars aliant-se amb els també hereus espanyols.

L’interclassisme i la transversalitat que ha defensat Esquerra, Solidaritat, Reagrupament i d’altres amb el discurs de les essències pàtries ha aplanat un terreny que els deixa fora de joc i regalen l’hegemonia “independentista” a les classes dominants en detriment de les classes populars.

Ara toca que l’Esquerra Independentista, més que mai, lideri la lluita de les classes populars pels seus drets civils, socials i per la independència, que no són una altra cosa que la lluita per la transformació social i la ruptura democràtica amb l’Estat espanyol i la constitució d’un Estat propi basat en la Justícia Social, la democràcia participativa i de la nació complerta, els Països Catalans. Una lluita que no només ha de ser contra l’imperialisme i l’explotació espanyola sinó també contra l’oligarquia catalana.